No pateixis, no pateixis!

Qui és aquesta dona que s'acomiada
així, a peu d'escala? I amb qui parla?
Mots senzills, tan gastats com còdols

del camí, llengua vera i cor bategant.
El santuari ha tornat al silenci.
Quan vagi a vespres, a les vuit,

resaré per aquesta senyora que no he vist
i amb qui no xerraré mai. I en sortir
de la capella, colliré marduix i orenga.