No sé si aquests dos tan bells
i tan ben abraçats són enamorats.
No ho sé, ni ho vull saber.
i tan ben abraçats són enamorats.
No ho sé, ni ho vull saber.
Els vaig mirant. Llargament. I penso
en la força del destí o la casualitat
que porta a trobar-se, setmana rere
setmana, homes i dones, sense fronteres
ni prevencions, però units per un mateix
amor. A la vida i a la llengua.
© Josep Pontiroca