A l'Ilyess, arquitecte de demà
Flor de fusta. De fusta bona,
pacient i regular. Construcció pura i
sàviament descarnada, sense rostres
ni actituds, com un símbol depurat
de l'esperit dels falcons nostrats,
figures en moviment, d'estètica
fràgil i potent, que va dissimulant
els esforços individuals per cantar
la bellesa de la comunitat.
