No talli la carn tendra
que m'ensangonaria els dits,
m'estimi més la tinta blava
que m'ensangonaria els dits,
m'estimi més la tinta blava
que flueix dels bolis rosegats
o dels pots de pintura d'Arrels.
Me posi un nas de plàstic roig
i obri la meua maleta lila.
O bé m'aginolli al peu de cada
alumne del liceu i els llegeixi.
Plaer de cada instant, com si tornés
a la infantesa i aprengués de la mà
dels bons mestres el ver ofici de viure.