Al Micka i al Bouba
Mosseguen el coll de la camisa,
com si fos fulla de primavera,
s'agafen fort i amb confiança,
amb el cap dins del cel tan blau
del Rosselló. Funambulisme ver,
sense corda ni cable, mes gràcies
a la solidaritat anònima dels baixos.
Pètals rojos dels mocadors nuats
qua canten la vida i la calor humana.
