Un bri de rostoll. Sec, pàl·lid,
entre les pàgines obertes al dia.
entre les pàgines obertes al dia.
Anys de foscor i sequera,
sota la caseta, a recer dels homes
i dels pactes infames. Barcelona,
el lleu plugim no t'aixopluga ja.
El bri de rostoll, dur, inflexible,
és una fletxa que marca a l'amada
la direcció cap a la ciutat alta.
L'estimada, sota arbres i porxos,
porta, de la Montserrat Roig, sota
el braç, les pàgines groguenques.
La mare l'espera, a la residència.
Entre ella, la filla i el llibre,
el bri, senyal miraculós i lliure.
