Mogudes

El terra es mou i no s'atura mai.
Terra sense terra, de vellut fosc.
Tantes petjades aturades i que frisen

per anar-se'n.  No parla ningú, fingeixen
dormir. El temps és una llosa gèlida

i fa tanta calor a dintre. Qui mourà

un dit, una mà o una cama? Ningú.

Al meu darrere, plora un nadó amb veu

sofocada. Ningú es mou. Ni l'escolta.