Seguir-te per caminois

A la memòria de la Montserrat Roig

M'agrada seguir-te, pels caminois
de la literatura. Libres olorosos,

per estrenar. O troballes casuals

pels passadissos de la memòria.

Entre nosaltres, s'esfuma la frontera.

Les fronteres. I ens inventem espais

compartits al llarg de la vida. Íntima

geografia que no deixa de viure, més

enllà de la mort de les novel·listes.