M'acabes de trucar i les paraules se n'han anat,
fugisseres, entremaliades, com ta veu trencada.
Només me'n queda l'alè, viu i fresc, amb sabor
d'olives andaluses. T'envio les meves paraules
com una ampolla al mar, un d'aquells bòtils
antics, pesats i lluminosos. Ets la vida. Un dia,
fa poc, fa anys, em vas confessar. Sense dir-te res,
ho sabia, confusament, tendra bardissa de mon cor.
