a bots i barrals, en carrers com barrancs.
Fa olor de molsa dolça, de fang insuls,
agre com les paraules gèlides que bons amics
no se sapigueren estalviar quan el sol els covava.
Pobres dones, pobre biòtop esborrats a l'instant.
L'elegància se n'anà, les parets blanques d'un poble
cèntric, tan lluny, tan a prop, ploren la vinguda d'un
home ros, presumit i aliè a la bona terra compartida.
