T'he trobat a faltar,
sense voler-ho, de cop
i volta, com un ventolí
fresc, acorat, al cantó
de la sala blanca. Un segon o
dos, ja no ho sé. En parlar-te'n,
me'l perdo, deliciosament. No te'n
parlaré mai, no t'amoïnis, que l'amor,
el nostre, s'alimenta de distàncies
i de silencis, trencats, a vegades, per
una mossegada tendra al fil de l'horitzó
de ta pell de safrà que mai en mi s'oblida.
