Deixa anar el temps que corre,
obre't al dia que surt de la nit,
amb els seus astres que et donen
obre't al dia que surt de la nit,
amb els seus astres que et donen
l'hora, ves pels camins polsegosos,
que la pols és dignitat i història.
No tinguis por de la por que d'altres
infereixen, que ben saps que els camins
tenen fi i que aquest final inescrutable
els dona encara més valor i enteresa.