La ploma a la llibreta

M'envies un poema, transcrit
de la teva llibreta. M'hi parles
del frec del paper xiuxiuejant

a cau d'orella, com batec de cor
silent. Barrejo les paraules, amb
el propòsit va i boig d'inventar-me

aquest paper a ratlles, i aquesta
tinta blava que mai no veuré.
Ni jo sóc príncep blau, ni tu

aristòcrata de sang blava, però
ens uneix la capacitat d'imaginar
la tendra mà de l'altre. Escrivint.