A la meva filla
Una capsa buida, de cartró mat,
com aquestes amb què emboliquen
les pizzes calentetes.
La nena se l'emporta, juga i corre
entre els assistents, aliena a l'acte
i al llibre memorial que conté.
Quaranta anys de vida, il·lusions, penes,
combats, pors i entusiasmes. Una baralla
de fotos, no pas per jugar plegats al truc,
sinó per reviure fets,
i retrobar la veu del poble caminant. Dins
de la sala, d'altres nanos, una mestra amb
un cotxet, les arrels segueixen donant fruita.
