Un rellotge d'agulla

Tota llengua fa foc

      Jordi Pere Cerdà

A una paret de la Vilbau,
hi ha un rellotge rodó,
fosc, silent i precís.

Ningú el mira, o ben pocs.
Tot just quan la cap de colla
conclou l'assaig i ens retorna

a la nit gèlida. El temps ver,
la durada física, la donen
braços, cames i equilibris.

Gravetat. Gravetat de cadascú
i de la pinya encegada. Soca
bona de llenya viva i, al mig,

entre les mides previngudes,
neix l'agulla, busca única
d'aquest rellotge humà.