La teva veu

M'agrada escoltar la teva veu
quan el cel fosqueja i em sento
sol. Em truques i m'aixeco,

caminant lentament fins al sofà
tou i olorós. Pardals en el cap
i papallones pels llavis molls.

Quina hora serà? No importa. Parles
i em venen rècords fugaços: la llar
encesa, l'olor de la llenya crepitant,

el groc del teu sofà i dels murs callats
i còmplices. Poques coses per a molts,
història de vida per a mi. De vida i veu.