Net i clavat

El nostre cel no té cap volta
fosca, ni estrelles pàl·lides,
sinó un sostre de guix blanc

i un enreixat verd foradat.
I si ens hi enfilem, al vespre,
no correm mai el risc dels homes

de Babel. Seguim parlant un mateix
idioma, ritmat paulatinament per
la nostra cap de colla. Net i clavat.

© Laura Pi