El temps s'ha aturat, de tinta viva
i matisos. Com una sàvia advertència
de la imperiosa gravetat, l'estelada
i matisos. Com una sàvia advertència
de la imperiosa gravetat, l'estelada
penja del mur blanc. D'esquena, formant
pavelló, una cantarella ritma la pujada
i amenitza les crispacions. És la veu
de la Laura, cap de colla del Riberal.
A falta de gralles i timbals, acompanya,
anima i alleuja. La resta és literatura.
© Moixiganguers d'Igualada
