I
S'allunyen les gralles i els bastons
jeuen quiets a l'armari. Ja és hora
d'escalfar-se. Camises arrugades,
tancades per senyeres o estelades,
declinen una extensa gama de verds.
Noms escrits a mà o mecanografiats
componen l'arquitectura per venir.
De laterals, en falten aquest vespre.
Per què no t'hi apuntes, amic?
II
Cara concentrada per l'esforç,
ulls tancats, venes sortint,
el cos aguanta sense tremolar.
Qui serà aquest de la pinya
que no parla ni xiuxiueja?
Fora de la colla, la Laura
marca el ritme amb veu pausada.
La bobina de llana es fa i es desfà,
verd paradís a recer d'un aire nou.
III
Les nou i mitja, ja és hora de plegar
veles... O de desenrotllar les faixes.
Silencioses allà dalt, les xarxes verdes
amb els seus dos ulls grossos, miren
els castellers vestir-se de paisà. No diuen
res, han vist tants assajos i tanta birra
vessada, que aquest dimarts no se les quedarà
gravat a la ment embullada. Només esperen
la foscor de la nit i el bon record de les pujades.
