mardi 8 février 2022

Odes petites a uns grans castellers

I

S'allunyen les gralles i els bastons 
jeuen quiets a l'armari. Ja és hora
d'escalfar-se. Camises arrugades,

tancades per senyeres o estelades,
declinen una extensa gama de verds.
Noms escrits a mà o mecanografiats

componen l'arquitectura per venir.
De laterals, en falten aquest vespre.
Per què no t'hi apuntes, amic?

II

Cara concentrada per l'esforç,
ulls tancats, venes sortint,
el cos aguanta sense tremolar.

Qui serà aquest de la pinya
que no parla ni xiuxiueja?
Fora de la colla, la Laura

marca el ritme amb veu pausada.
La bobina de llana es fa i es desfà,
verd paradís a recer d'un aire nou.

III

Les nou i mitja, ja és hora de plegar
veles... O de desenrotllar les faixes.
Silencioses allà dalt, les xarxes verdes

amb els seus dos ulls grossos, miren 
els castellers vestir-se de paisà. No diuen 
res, han vist tants assajos i tanta birra 

vessada, que aquest dimarts no se les quedarà
gravat a la ment embullada. Només esperen
la foscor de la nit i el bon record de les pujades.