Acollida

Collita bona. D'esguards, somriures
i mans que s'encaixen. Abraçades lentes.
Ni un mot, ni un gir, ni una entonació.

Silenci ple de nostàlgia de la llengua
de més enllà dels mars. La conversa vindrà
més tard, en torn del té cremant. De moment

l'acollida és collita, i qui dóna rep. Molt
sense adonar-se'n. D'aquí ben poc compartiran
el pa i la sal que són ferments de mots i vida.