Imaginar-te, fer-me una imatge
els carrers sonors ni la llengua
compartida. Vull imaginar-te ara,
caminant cap a casa, amb ta filla
estimada. Vull imaginar la conversa,
la música, els detallets que volen
pel camí mentre fosqueja i la terra
té nostàlgia de l'aigua que, un dia,
la recobrí tota, abans de sedimentar-se
en cossos imaginats, més que recordats.
de tu. No pas recordar-te. Massa
senzill i pobre. No vull recordar
senzill i pobre. No vull recordar
els carrers sonors ni la llengua
compartida. Vull imaginar-te ara,
caminant cap a casa, amb ta filla
estimada. Vull imaginar la conversa,
la música, els detallets que volen
pel camí mentre fosqueja i la terra
té nostàlgia de l'aigua que, un dia,
la recobrí tota, abans de sedimentar-se
en cossos imaginats, més que recordats.
