La nit té mil ulls

Tan llarga és la nit d'insomni,
fosca, silenciosa, apenes ritmada
pel solipsisme d'algun lladruc perdut,

que els meus ulls badallant s'hi perden
i busquen el teu esguard amic. En va.
Allavòrens, me'ls invento i els pinto

de violeta, des del lila viu fins al
morat blavós. Ja són deu, cent, mil,
i camino cap a ells. Sense aixecar-me.