Un poema sense foto

Mirades dins de la pinya.
Esguards parcials, ulls vius.
Els cossos amaguen els rostres.

Silenci, esforç. Breus bocinets
d'humanitat. Se desgranen segons
grossos com tasses de xocolata

desfeta fumejant. Tota una vida,
o gran part d'ella, en mirades
que em guardaré dins del cor.