Bruixa plujosa

Plou, plou... No para de ploure.
Lentament. Gotes grosses i fredes,
i rere el cristall de la finestra,

les parpelles se'm tornen cabells negres
rinxolats amb algun fil de plata. Juguen
amb la pluja d'abril mentre les acompassa

un tango d'El Cigala en la llunyania. Sàvia
nostàlgia de l'estimada que s'estima tant
la pluja d'abril. I els tolls de l'agost.