Caminant

Al Martí

Caminant, has deixat el camí
polsegós, i et fas el teu propi,
per entre les roques solemnes.

A la mà, el bastó tallat per l'amic
de sempre, còmplice i guia savi.
Lliures, els teus ulls obren via

i somnien, car, sense somnis, el camí
de vida no té sal. Vas lleuger, sense
barret, com un bon pastoret pelegrí.

© Lionel Itié