«Una llengua viu quan s'usa... L'uses, la fas viure... »,
em diu un bon amic. S'usa, mai no es gasta. Es gusta,
em diu un bon amic. S'usa, mai no es gasta. Es gusta,
com un bon vi, jo que em dic Guasteví. Però no pas sol,
egoistament. S'usa. Es gusta. Per cases i carrers. A bars,
cines, estacions, escoles i centres cívics. Es comparteix,
barrejant mots, girs, nivells i modalitats. I així, a poc a poc,
es carrega i descarrega, com un 3 de 6, al local d'assaig
o a les places del país, quan la gent s'aplega i comença a
fer petar la xerrameca. Un regal. De vida i passió.