Al Miquel Mariano, amb afecte
Veus llunyanes, com de cotó moll,
desconegudes unes, estimada s'altra.
Unes veus que salven terres i mars
i me tornen a ses illes des meu cor.
Per uns quants minuts, a recer tendre
de la Llar des meu conco, cantada
per l'amic Miquel. Un salt de quinze
anys, molt més que aquests centenars
de quilòmetres que mos separaven avui.
