Fas silenci i no vols despertar
la casa que a poc a poc s'adorm.
M'abraces i t'obres, riu de gessamí.
la casa que a poc a poc s'adorm.
M'abraces i t'obres, riu de gessamí.
Amb dos dits m'ensenyes la ferida
que un dia, egoistes, et van fer.
Te la llepo i la curo, bevent àgil
de la font del desig. De clar i roent,
el sol es fa fosc i tebi. Bateguen
llavis i arrugues i la carn es fa verb.
