Plors de roca, secs i grassos,
tinta de sutja vinguda del no-res
i que somriu al caminant atzarós.
tinta de sutja vinguda del no-res
i que somriu al caminant atzarós.
Qui em guiarà per aquelles contrades
alfabètiques? De tan dura i insensible
com és, la roca no tardarà en tallar-me
les venes i camino sense soles de cuir
o de goma. Polaines més que sabates,
com a bon estafador que no voldria ser.