Una cadira de palla

Una cadira de palla,
gastada a les potes,
i que han tret a posta,

perquè descansi una mica
la nostra cap de colla.
Quin honor, quina aventura

per aquest moble tan humil.
Ha deixat la foscor del saló
per l'aire lliure de la plaça,

i d'allí es queda contemplant
castells, falcons, escales.
Còmplice, la Laura somriu...

© Marie Lopez