Està cantant Cassandre,
un matí de novembre,
pels dos altaveus grisos
de la meva caseta.
un matí de novembre,
pels dos altaveus grisos
de la meva caseta.
És una cançó trista,
com em mussita el títol,
sortit de la nit fosca
per abraçar el temps.
I per dos minutets,
m'abstrec del meu entorn.
El meu viatge és de sons,
de veu i tessitura.
