Una fugida

La nit és alta i s'abraça

amb mi.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Els fanals de placetes,
m'han guiat dins la nit,
en sortir del cafè
on m'esperen encara.

He fugit dels honors
i dels discursos buits.
S'escapen els poemes
quan s'encenen els flaixos.

M'he deixat caure a terra,
d'on us escric avui,
després de dormir hores
amb rates i formigues.