P de poesia

Un retall de paper,
pell de llimona groga,

amb un dit de foscor

dibuixant paradís.

Una lletra bonica,

sortida del bocal,

com qui va a ballar

un diumenge d'agost.

Me la moc entre dits,

quan groguegen gargots.

Clau de sol en segona

o penjador de roba?

D'entre tots els dibuixos,

destrio una p negra,

la p de poesia

que m'encén el bocal.