Somriures

Silenciosos, com gelats,
uns somriures de llavis
tancats a la nit de Verges.

El públic, sota la carpa,
escolta en Lluís cantant
Amor particular. Tretze

anys han passat. Un bon
grapat. O res. Un polsim
d'estrelles que cantusseja,

silent, pel do de la humanitat.
Particular i tan comú, com l'amor
més pur, al final de l'hivern.