Unes flors de pruner

– La lluna, la pruna, vestida de dol.
– No diguis bestieses, tenim temps,
que arriba la primavera, amb son

sol tot nou. La flor, l'amor, tot d'una.
Enlluernat per la flaire i la blancor d'unes
floretes, no penses en les fruites dorades,

que, un dia, penjaran de les branques fulludes,
com la promesa d'unes noces impensables, entre
la rosada del matí i la flamarada del capvespre.

By Courtesy of Roser Blàzquez Gómez