Estàs teclejant, a la taula blanca,
i em deixo emportar pel ball ferm
i em deixo emportar pel ball ferm
dels teus dits. Quan, de sobte, t'atures,
dissimuladament, et miro la cara,
concentrada. Tremola el ratolí,
esborres o corregeixes i veig
quant estàs vivint la novel·la que,
a poc a poc, crema boscos i segles
sense que jo en pugui dir res...