L’ésser humà conspira,
fora del mar salat,
on ballen posidònies
que hi poden respirar.
fora del mar salat,
on ballen posidònies
que hi poden respirar.
Mes quan el mar vomita
una herbeta del fons,
en secar-se, pobreta,
es torna estri de pesca.
De l'ésser al l'esquer,
hi ha poques consonants,
mes la paraula indigna
d'un vell conspirador.
© Tònia Coll & Joan Pons
