Sota el cel estrellat,
tot blau de tinta freda,
caminen els amics,
sens aturar-se mai.
La conversa és de mesos
que per fi poden dir.
Un laberint silent
entre les pedres seques.
La circumval·lació
és el pas necessari
abans de retrobar
els companys enyorats.
Del dilluns la tertúlia
té gust de Déjà vu.
En un parell d'horetes
treuran la sal del món.
Al cap de mitja horeta,
veuen el campanar
de la ciutat tan blanca
que sembla de farina.
Divina passejada
en un món sense déu.
El discret homenatje
dels amics retrobats.
