Al cor de la nit clara,
he olorat ta pell.
Un pessic de canyella,
una platja a l'agost.
T'he mirat quan dormies,
somniant en l'avenir
i no t'he despertat
perquè somniis encara.
Eren les acaballes
d'un mes sense gebrada,
la sentinela tèbia
d'un fort sense soldats.
