M'agrada estiuejar
un dimecres d'hivern
al carrer dels Gelosos
on tinc uns bons amics.
S'hi menja a mitja tarda
un arrosset diví,
com un mirall daurat
de la joia a l'aguait.
Al final, com a postres,
el fruit de la labor
d'un poeta joier
caminant vora l'aigua.
Una petxina clara,
exhibint al seu cor,
una perla rodona
com un regal del mar.
