Però també és per tuque deixe de somriure, de gaudir.Es per tu que que em tanque.Un alumne anònim
Tornarem al camí...
Al camí de l'espera,
al camí de l'entesa,
i no ens hi tancarem.
He deixat de somriure
i de gaudir dels mots,
pel record que tenia
del teu cos mussitant.
No tinguis por, xicota,
de la llum del gran dia,
que la llum és promesa
de la felicitat.
M'has ensenyat a riure,
sense mostrar les dents,
que tes dents són les pedres
del nostre gran secret.
Tornarem al camí...
Al camí del sentir,
al camí del gaudir,
i no ens aturarem.
