A Montse Sanjuan
No la coneixia, si bé havia llegit
unes línies boniques al bloc d'una amiga
sobre la seva primera novel·la, de poble.
Ens vam trobar en un petit cafè,
arraconats els quatre. Les altres dues
parlaven més, i més fort. Ella, callava
rere les ulleres de vel. Em va dedicar
uns mots delicats en una plana en blanc,
afegint un número en un mocador volant.
Tornant a casa, vaig deixar passar uns dies,
unes setmanes, per entrar en el seu univers
de solitud i de sentiments, de llocs màgics
i de secrets inabastables. M'hi vaig fer un
cau petit, una conillera, m'hi vaig trobar bé,
la mar de bé. I m'hi vaig apavaigar.
