No li faria més preguntes, no.
Sobre la seva forma d'escriure
després d'inventar-se la trama.
En tenia prou amb el que havia
llegit en una entrevista: quan ella
escrivia, solia sortir pels carrers.
Una novel·lista peripatètica? Com ell,
quan buscava mots, persones i imatges,
per a les seves fantasmagories. Assegut
al sofà fosc, alternava entre distintes
formes de llegir-la, com si volgués
assaborir-ne la factura, la fractura
creativa, la màgia de crear un món tancat
i obert a cadascú. D'aquí a unes quantes
hores, n'hauria acabat la lectura i ja sabia
que un segon volumen viatjava en mans dels
carters. No la coneixia, si bé començava a
compartir amb ella el gust per la poesia
clàssica. I per Valéry... I a vegades la confonia
amb la seva creatura de tinta i paper. Uf. L'Anna
Sanjuan o la Montse Grimm. Quin saborós embolic!
