No hi havia anat des de feia anys,
sense voler-ho, amb mandra.
Fregava la seva porta de vidre
i la seva escala clara.
I me n'anava a Can Llovet, al centre
de la plaça, on feien cuina casolana
i barata. En parlar d'una novel·la
amiga, sota el signe de la boira
lleidatana, em vas recordar el restaurant
de Girona, la seva cuina, el nostre amor.
Han passat dies i, ara mateix, al bell mig
de la nit t'estic reinventant. La teva veu,
la teva mirada, les teves mans. La pulcritud
amb què buscaves qualsevol detall
del meu món, t'hi apropaves amb delit
i respecte. I et trobo a faltar, amiga.
