Deixa entrar les paraules, barrejar-se
els sentits, néixer la imatge d'una possible
confusió. Considera el cargol clar de la teva
infantesa. Recrea el seu caminar lent cap al
full d'enciam que la mare t'havia confiat.
Pinta de blau el record del seu passeig.
I escriu. De cop i volta, sense pensar-ho.
Tota llenya fa foc. Tota llengua fa foc,
oi, Jordi Pere? I crema el rastre blau
d'un cargol clar que crèiem oblidat. Es
deia Bill. El guardí un parell de dies. Ara
te n'ofereixo, amor, l'emprenta inoblidable.
