Vespres de divendres al Miracle.
Cel d'apocalipsi i murs callats.
Ja estan resant cap cot els monjos.
Han invitat dels humans la sàvia
lletania, antífona rere antífona.
No els hi veuràs la cara, sinó
l'hàbit negre i qualque sandàlia
agosarada. Temps de reflexió
i amor, quan batega la llengua.
