És un lloc amb tantes formes, tants colors,
quiets i seductors, que tanco els ulls, deixant-me
quiets i seductors, que tanco els ulls, deixant-me
acaronar pel cartró pàl⋅lid de les tapes toves.
Finestres tancades als meus ulls i que la casualitat
desvela, d'un cop, com per una ratxa de vent.
Hi solc anar una vegada a la setmana, sol,
per collir-hi llavors ètiques, bocinets d'una moral
senzilla i senzillament humana. No decideixo res.
Els llibres em conviden. A gaudir de la pau.