Un caminar lent que no sentiré mai més.
Parsimònia de qui arrossega una vida
a la sola de les sabates.
Parsimònia de qui arrossega una vida
a la sola de les sabates.
Seu, ens saludem. Sa filla el vigila.
Em vol parlar i no troba els mots.
La malaltia li roba els records.
El miro als ulls, em torna el mirar.
Jove, decidit, ple d'esperances.
Les paraules no venen. Els ulls, sí.
