He deixat penetrar,
dins la casa silent,
el cant trist dels ocells
que vetllen sense somnis.
dins la casa silent,
el cant trist dels ocells
que vetllen sense somnis.
He mirat llargament
com clareja el seu cel.
Immòbil sense núvols
en espera pacient.
He agraït la vida,
pròdiga en refilets,
que treu de la foscor
la claror de la forma.
