Alea jacta est

M'estimo més deixar
el centre de la foto.
El cubilet de plàstic,
la caixa de taronges.

I fixar-me en el marge.
L'oficinista trist,
amb ulleres fumades
i camisa arrugada.

El rectangle brillant
de la maleta negra
de polipiel barat,

amb endins l'esmorzar.
Més enllà dels trileros,
contempla el seu destí.
Un joguet de cartró
a la mercè del temps. 

© Manel Armengol